"Mi escuela sabe a Naranja"

“MI ESCUELA SABE A NARANJA”

Estar i ser en la escuela infantil.

Presentació de l’autor:

“Mi escuela sabe a Naranja” és un llibre escrit per Mari Carmen Díez Navarro. És mestre i psicopedagoga. Especialista en educació infantil, coordinadora pedagògica de l’escola infantil Aire Libre de Alicante i membre del consell de la revista In-fàn-cia. Ha publicat nombrosos articles sobre la seva experiència pedagògica en diverses revistes (Aula de Innovación Educativa, Aula de Infantil, Guix...) i ha participat en activitats de formació del professorat.

A més a publicat llibres de poesía (Versos recién nacidos, Llaços, Pitiflores..) i libres en el àmbit de l’educació infantil (La oreja verde de la escuela, Proyectando otra escuela,Emocions... entre altres).

Descripció de contingut:

El llibre “Mi escuela sabe a Naranja” de la Mari Carmen Díez Navarro està estructurat en dos grans capítols: “Asomarse al mundo” i “Decidir-se a estar en la escuela”. És un llibre autèntic caracteritzat no només per les nombroses idees que l’autora expressa sobre l’educació sinó per a les històries reals que explica, els pensaments dels nens, de les famílies i els seus propis, així com els dubtes que al llarg de la seva carrera professional li han anat sorgint.

Al llarg de la lectura he anat analitzant i extraient idees que considero molt importants en l’educació infantil, les quals explicaré a continuació.

Mari Carmen Díez vol fer arribar al lector la funció de una educació infantil saludable. És a dir, una escola que convidi a ser un mateix, on es pugui ser tal i com se es i on es doni pas al sabor de la vida de cada dia, treballant, jugant, inventant i sempre que sigui necessari renyant. “Ley y placer” (Mari Carmen Díez Navarro.2007.Pàg19).

Per arribar a crear una educació saludable és molt importar treballar amb els nens i ajudar-los en el seu procés evolutiu però sempre deixant que ells pensin, reflexionin i experimentin per si sol.

És molt important tenir clar que per arribar a ser una persona individual, autònoma i diferent hem de ser primer part d’un grup, així dons, per arribar a ser una persona individual hem hagut d’haver sigut sostinguts per el desig d’altres. En el llibre per explicar aquesta idea explica el cas de la nena que li diu al seu pare: “Papà yo cuando sea mayor sere Sara Gómez”. Així dons, un cos que parteix d’un altre ha de crear la seva pròpia identitat diferenciada i nova. Hem de tenir clar que no som iguals i que tots hem de ser respectuosos en les nostres identitats. Per tal d’ajudar als infants a trobar la seva pròpia identitat ha d’haver des de el principi l’acompanyament i la espera per part del mestre i de la família i al mateix temps anar deixant que faci les coses per ell mateix per tal que pugui anar creixent amb autonomia i sense sotmetre’s a la voluntat dels altres.

Un altre aspecte molt important que l’autora reflecteix en aquest llibre és la importància que tenen la família en l’educació dels infants. La família serà on el nen es recolzarà i es trobarà segur i protegit per l’afecte i per tant aquest podrà suportar les pors, els vèrtigs i les seves frustracions. Observem que en aquesta escola infantil, les famílies s’involucren moltíssim a l’hora de fer activitats a l’aula. Molts pares van a l’aula ha explicar temes com per exemple una lesió d’esquena que té una de les mares. Aquesta visita serveix per entre altres cosses per a que la mestre expliqui els ossos del cos.

Durant la lectura del llibre, es pot observar el dia a dia del alumnes, les sorpreses que la mestre s’endu amb els infants alhora de parlar temes de la vida quotidiana, del que pensen sobre determinats temes com per exemple la guerra, les motos, la lectura d’un llibre etc.. Aquest dia a dia, la preocupació per els sentiments que tenen els infants, el saber com es senten quina opinió tenen, les vivències familiars etc.. fan que la mestre improvisi activitats com la de muntar un restaurant entre tots, la qual no més serveix com a joc per als infants sinó que a més fa que aquests aprenguin conceptes nous, treballar en equip, aprendre a que no hi ha feines per nois i per noies, que un noi pot rentar i escombrar igual que una noia, portar cadascú coses de casa, pensar en els estris que necessitaran i elaborar-los, saber canviar els rols i posar-se en el paper d’un altre (cuiner, cambrer, client...), d’aquesta manera l’autora demostra que es pot aprendre jugant.

Mitjançant el dia a dia, els nens i nenes s’endinsen en el món emocional i de relació amb els altres. És important que els infants sentin admiració i afecte cap els altres i comencin a discriminar el que senten.

A més a més és important remarcar la importància que tenen el fet de fer teatre i explicar contes en aquesta edat, ja que es treballen aspectes com el llenguatge, l’expressió, la comunicació, la transmissió cultural, a més ajuda a afavorir a aprendre a ser un mateix, donar-se a conèixer i conèixer als altres. És molt important que l’infant es senti atès, reconegut, admirat i valorat.

Dins del concepte d’educació saludable que Mari Carmen Díez fomenta trobem que es molt important que el nen experimenti amb el que l’envolta com per exemple amb les màquines. És important que el nen experimenti jugui i manipuli una bascula electrònica veure que es el que passa quan es puja a sobre si posa un peu i que es pregunti per a que serveix, i per a que ha estat inventat aquest instrument. La mestre ha de ser capaç de fomentar la curiositat dels seus alumnes, que vulguin conèixer i s’interessin per altres costums i tradicions d’altres països i on es troben. Aquests són alguns del exemples que l’autora reflecteix en el llibre.

Per acabar, és important fer referència a una de les parts del llibre on l’autora fa referència al paper del/la mestre. És important ser conscients de que el/la mestre ha de ser una persona “entera y verdadera” (Mari Carmen Díez Navarro.2007.Pàg178). Els infants necessiten ser escoltats, mirats, escoltats, atesos, acompanyats i estimats.

L’autora diu que és molt normal que als mestres els hi vagin sorgint dubtes, tinguin pors etc, però vol fer veure que és molt important observar a altres professionals, compartir vivències amb aquests i anar provant sense por a equivocar-se, ja que nosaltres al igual que els nens hem d’experimentar per tal d’aprendre i millorar.

Valoració crítica:

Realment, aquest llibre m’ha agradat molt. Penso que l’autora dona moltes idees de com tractar els infants i de com arribar a ser un bon mestre. Durant la lectura m’he sorprès molt de les idees i les activitats que ha portat a terme dins l’aula amb els nens. Trobo que es molt interessant que hagi compartit amb els lectors converses que ha tingut ella amb els seus alumnes, ja que això m’ha aportat idees noves, he pogut comprovar que ha partir d’una conversa espontània es pot muntar una activitat que treballa moltísim aspectes acadèmics i la lectura s’ha fet molt amena.

Penso que aquest llibre és molt interessant llegir-lo. A més també penso que seria interessant que els pares llegeixin el llibre perquè d’aquesta manera s’adonarien de la importància de la col·laboració i del treball conjunt que hi ha d’haver entre família i escola per el bé dels infants i a més també per a que poguessin entendre perquè en determinats moments es fan unes determinades activitats i els mestres els hi demanen per exemple que vagin a la peixeteria i comprin un cranc.

Així dons, personalment aquest llibre m’ha agradat molt, l’autora m’ha transmet les ganes de posar-me davant dels infants i poder arribar a fer una educació saludable com de la que ella parla.

Bibliografia:

“Mi escuela sabe a naranja”. Març 2009.Barcelona. Editorial Graó.2009.Núm22.