La llegenda.

Aquest treball consistia en preparar per parelles l'exposició oral d'una llegenda i utilitzant un power point.
La meva companya Silvia i jo varem triar la següent:

ELS CRIMS DE L’HOSTALER I EL BARBER

La llegenda diu que abans, a l’ indret on avui hi ha aquest carreró, hi havia un hostal que fou tirat a terra en purgació dels molts crims que s’hi havien comés. En un portal extrem de la posada hi havia una botiga de barber que no semblava que formés part del mateix edifici. El barber degollava la gent que anava a afaitar-me i l’hostaler guisava els cadàvers i els servia a la parròquia. Segons creença popular, la carn de persona té un gust molt delicat superior a tota altre mena d’aliment; té un punt de dolçor molt adient que la fa apetitosa i delecta el paladar. L’hostaler servia carn abundantíssima per poc preu i acudia a menjar a l’hostal molta gent de la ciutat. Com que costava barata, servia econòmicament i la parròquia que tenia era cada dia més nombrosa. Ell deia, i n’estava convençut tothom, que el bon sabor de la carn que servia era obtingut per efecte d’un secret culinari que posseïa, mercès al qual li donava un gust superior a tota altra vianda. Conta la llegenda que un dia va passar per davant la porta del barber un captaire, aquell el va cridar i li va oferir d’afaitar-lo de franc. El mendicant va acceptar; però sense saber per què, així que va haver entrat a la barberia va recelar del barber i se’n va penedir. Mentre li afaitava el coll va fer un gest encaminat a enfonsar-li ka navalla i degollar-lo, però el captaire, que estava previngut, se’n va adonar, va apoderar-se de la mà del barber, la va encarar vers ell i li va clavar l’eina; forcejant el va tirar dins d’una trapa que, sense que ell se n’adonés, s’havia obert al costat de la cadira i que va creure que estava destinada a caure-hi el seu cos mort si el mal home l’hagués pogut degollar. La trapa, per un mecanisme que l’havia fet obrir, va tancar-se sola un cop hagué caigut dins el barber. El captaire, esborronat del seu crim, va fugir com va poder. La trapa donava a un soterrani on l’hostaler esmicolava els cossos de les víctimes del seu company. De la mateixa manera va esbocinar el d’aquest sense adonar-se de qui era, i creient-lo un de tants infeliços que havien caigut al seu parany.
D’aquesta feta fou descobert el crim comès involuntàriament pel pobre captaire i amb ell tots els altres que havien fet entre el barber i l’hostaler. Per expiació fou tirat a terra l’hostal, i el terreny que ocupava amb el temps ha vingut a convertir-se en via pública.