Les moderadores del debat teníem com a objectius controlar el temps de durada de cada persona que parlava, controlar que tothom respectes el torn de paraula de les altres persones, procurar que no parlessin tots a l’hora etc, que cuidessin el to de veu etc...
Abans de començar el debat ens vam informar i varem fer un recull sobre els trets més característics dels tres llenguatges dels quals es parlaria posteriorment per tal de dominar el tema del debat.
A més a més, les moderadores varem haver de tenir cura de no opinar sobre el que es parlava. Vam haver de mantenir-nos parcials, sense posicionar-nos. També, varem intentar ser flexibles, tot i que alguna persona parlés més estona que un altre, en ocasions era perquè el que s’estava dient era molt interessant per alimentar el debat.
El debat va començar primerament quan una de les moderadores va demanar a cada grup que diguessin els trets més característiques de cada llenguatge. Un cop cada grup ho va fer es va plantejar la qüestió de perquè el meu llenguatge es millor que els altres. A partir d’aquest moment els trets grups van començar a debatí.
A més les moderadores vam plantejar dues qüestions:
- Si creiem que dominàvem el llenguatge quotidià.
- I si realment pesaven que els infants sempre entenien el llenguatge quotidià.
En algun moment va costar respectar el torn de paraula per part de la gent degut a les ganes d’opinar i de defensar el seu llenguatge. Però el debat va portar un ritme bo i en cap moment es va desbordar.
Pel que fa a la meva opinió com a moderadora penso que es difícil el poder portar el control dels torns de paraula, ja que a vegades no saps qui ha de parlar abans de qui. També es difícil mantenir-se al marge, es a dir sense opinar i improvisar preguntes sense posicionar-se ni donar a entendre el que pensem sobre el tema.
Entradas
No hay comentarios:
Publicar un comentario