La pluja és una bruixa
Amb els cabells molt llargs.
Cascavells li repiquen
Tota la trena avall.
A la nit, si venia,
Ho fa sense avisar,
Estalzim a la cara
I el vestit estripat.
Si fa córrer l'escombra
Conillets, a amagar!
Amagats que seríem
Que no ens atraparà.
Darrere la cortina
Fem-li adéu amb la mà.
Ma MERCÈ MARÇAL
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario