Aquest és un video fet per mi mitjançant el programa Movie Maker. Consistia en gravar diferents videos amb la camara i després fer-ne un de sol amb música, un cop acabat l'he penjat al Youtube i posteriormnt l'he posat al blog.
Aquest és el resultat:
viernes, 25 de diciembre de 2009
Blogosfera
Què és la blocosfera i per a què serveix?
Una blocosfera o blogosfera, també coneguda com a món de blocs o univers de blocs, és la comunitat o xarxa social d'un grup de blocs i els seus blocaires. Gràcies a característiques com els canals web, els comentaris i els enllaços, alguns blocs poden connectar-se més o menys densament entre ells a partir de la mútua lectura, participació i referència dels seus autors, generant així en conjunt una cultura pròpia. Hom es refereix també a la comunitat al voltant de tots els blocs existents a Internet com a la blocosfera.
El Jordi amb una de les seves clars ens va animar a fer aquest tipus d'activitat.
El nostre grup el vam formar la Raquel Fernandez, la Susana Requena, la Silvia Torres la Silvia Veci i jo
Un cop ja sabiem el tema sobre el que volíem parlar "Les TIC ales aules" Cada una va anar buscant informació i enllaçant amb la de les altres.
En el meu cas, la informació que jo he trobat va força relacionada amb la de la Silvia Torres. Aquesta és la següent:
Les aplicacions de les Tic a l’educació Infantil ajuden a:
•Suport a les tasques d’administració i direcció (programes ofimàtics, comptabilitat, bases de dades…)
•Font d’informació i de formació per pels educadors (recursos d’Internet per utilitzar amb els infants, actualització professional dels educadors.
•Comunicació amb les famílies (e-mail,blog…)
•Projecció social amb el blog del centre
•Realització d’activitats amb els infant (ús de recursos amb la pissarra digital i racó de l’ordinador).
•Creació de materials didàctics (editors, Clic...)
Els recursos necessaris són:
•Infraestructures físiques i manteniment:
•Bona connexió a Internet
•Ordinador a secretaria i direcció
•Pissarra digital a les aules, si pot ser interactiva i a amb lector de documents. Racó de
l’ordinador
•Ordinador a la sala de professors
•Programa de gestió i recursos educatius digitals.
•Formació dels educadors en l’ús de les TIC
•Instrumental
•Pedagògica i/o administrativa
Una blocosfera o blogosfera, també coneguda com a món de blocs o univers de blocs, és la comunitat o xarxa social d'un grup de blocs i els seus blocaires. Gràcies a característiques com els canals web, els comentaris i els enllaços, alguns blocs poden connectar-se més o menys densament entre ells a partir de la mútua lectura, participació i referència dels seus autors, generant així en conjunt una cultura pròpia. Hom es refereix també a la comunitat al voltant de tots els blocs existents a Internet com a la blocosfera.
El Jordi amb una de les seves clars ens va animar a fer aquest tipus d'activitat.
El nostre grup el vam formar la Raquel Fernandez, la Susana Requena, la Silvia Torres la Silvia Veci i jo
Un cop ja sabiem el tema sobre el que volíem parlar "Les TIC ales aules" Cada una va anar buscant informació i enllaçant amb la de les altres.
En el meu cas, la informació que jo he trobat va força relacionada amb la de la Silvia Torres. Aquesta és la següent:
Les aplicacions de les Tic a l’educació Infantil ajuden a:
•Suport a les tasques d’administració i direcció (programes ofimàtics, comptabilitat, bases de dades…)
•Font d’informació i de formació per pels educadors (recursos d’Internet per utilitzar amb els infants, actualització professional dels educadors.
•Comunicació amb les famílies (e-mail,blog…)
•Projecció social amb el blog del centre
•Realització d’activitats amb els infant (ús de recursos amb la pissarra digital i racó de l’ordinador).
•Creació de materials didàctics (editors, Clic...)
Els recursos necessaris són:
•Infraestructures físiques i manteniment:
•Bona connexió a Internet
•Ordinador a secretaria i direcció
•Pissarra digital a les aules, si pot ser interactiva i a amb lector de documents. Racó de
l’ordinador
•Ordinador a la sala de professors
•Programa de gestió i recursos educatius digitals.
•Formació dels educadors en l’ús de les TIC
•Instrumental
•Pedagògica i/o administrativa
jueves, 24 de diciembre de 2009
Practica GIMP
Aquesta activitat l'he realitzat amb el Gimp es tracta d'agafar una fotografiía.
Imatge extreta de: http://www.cinepremiere.com.mx/files/u4/wallpapers-mickey-mouse.jpg
A continuació he reduït la imatge a escala a 400. I ha quedat de la següent manera:
Psteriorment he agafat la imatge i l'he retallat i aquest és el resultat:
Per últim he retocat la imatge, treient les taques del gos, les ratlles del guant del mickey i les celles dels anecs. Finalment la fotografía ha quedat ha quedat així:
Imatge extreta de: http://www.cinepremiere.com.mx/files/u4/wallpapers-mickey-mouse.jpg
A continuació he reduït la imatge a escala a 400. I ha quedat de la següent manera:
Psteriorment he agafat la imatge i l'he retallat i aquest és el resultat:
Per últim he retocat la imatge, treient les taques del gos, les ratlles del guant del mickey i les celles dels anecs. Finalment la fotografía ha quedat ha quedat així:
miércoles, 23 de diciembre de 2009
Portals Educatius
A continuació, he penjat un document de word mitjançant el Scribd. Aquest document parla sobre els portals educatius.
Portals Educatius
Portals Educatius
Goggle Dogs
El Google Docs serveix per compartir i editar documents online. Es poden realitzar treballs de forma col.lectiva per tal de facil.litar la tasca.
A continuació trobem l'explicació dels diferents exercicis que hem realitzat a classe per treballar amb el Google Docs:
http://docs.google.com/present/edit?id=0AU8953N_Mc0qZGh0aHY1a3ZfMWhoMzZjd2hk&hl=ca
http://docs.google.com/Doc?docid=0AU8953N_Mc0qZGh0aHY1a3ZfMGdrdjl4cGRt&hl=ca
http://spreadsheets.google.com/ccc?key=0AvFavFYJ5zkDdGJMRXJ1YUhYOXkwUmJDUmRNVWFBV3c&hl=ca
A continuació trobem l'explicació dels diferents exercicis que hem realitzat a classe per treballar amb el Google Docs:
- Crear i compartir un document de text. Un dels components del grup ha creat un document de text que posteriorment compartirà amb els altres membres del grup. A continuació cadascú obrirà el document per poder-lo obrir. Comprobarem que tothom pot editar el mateix document simultàniement. Podríem emprar aquest document per posar-nos d'acord amb els apartats d'un treball sobre un tema determinat.
- Crear una presentació, compartir-la i emprar-la com una eina de comunicació. Hem creat i hem compartit una presentació que ha servit per explicar un tema en concret. Un dels components del grup ha de pendre el control de la presentació, dos companys més participen virtualment en el quadre de diàleg que trobem a la dreta de la finestra i els altres faran d'espectadors presencials.
- Crear un full de càlcul i un formulari. Tot i que la finalitat principal dels fulls de càlcul és la de recollir dades numèriques i posteriorment fer càlculs i gràfiques a partir d'aquestes dades, el fulls de càlcul de Google també es poden emprar per recollir informació a través de formularis. En aquest exercici es proposa crear un full de càlcul i des d'ell crear un formulari. En aquest formulari plantejarem tres qüestions referides a la presentació feta a l'exercici 2. Desprès d'això enviarem l'adreça a tots els components del grup i respondrem a les qüestions. Podrem observar com les respostes queden recollides en el full de càlcul.
http://docs.google.com/present/edit?id=0AU8953N_Mc0qZGh0aHY1a3ZfMWhoMzZjd2hk&hl=ca
http://docs.google.com/Doc?docid=0AU8953N_Mc0qZGh0aHY1a3ZfMGdrdjl4cGRt&hl=ca
http://spreadsheets.google.com/ccc?key=0AvFavFYJ5zkDdGJMRXJ1YUhYOXkwUmJDUmRNVWFBV3c&hl=ca
martes, 22 de diciembre de 2009
El casament d'un llapis i d'una goma d'esborrar.
Un llapis de dibuixar
i una goma d’esborrar
van voler fer un casament
que en parlés tota la gent.
Ell es va posar un barret
que semblava un panellet
i ella una sabata rosa
que li feia molta nosa.
Ell va dibuixar un convit
amb xampany i gall rostit
i ella va esborrar-ne un tros
per poder-hi posar arròs.
En ser l’hora de la festa
ell va dirigir l’orquestra
i ella va esborrar un trombó
que li feia mitja por.
I quan va arribar la nit
ell era més llarg que el llit
i va haver-lo d’estirar
com un dia sense pa.
Ella, amb camisa de tul,
no hi podia posar el cul
i va esborrar-ne la vora
per poder-lo treure a fora.
Ell va somiar un castell
on el rei era igual que ell
i ella va esborrar el palau
on dormia el príncep blau.
Miquel Desclot
i una goma d’esborrar
van voler fer un casament
que en parlés tota la gent.
Ell es va posar un barret
que semblava un panellet
i ella una sabata rosa
que li feia molta nosa.
Ell va dibuixar un convit
amb xampany i gall rostit
i ella va esborrar-ne un tros
per poder-hi posar arròs.
En ser l’hora de la festa
ell va dirigir l’orquestra
i ella va esborrar un trombó
que li feia mitja por.
I quan va arribar la nit
ell era més llarg que el llit
i va haver-lo d’estirar
com un dia sense pa.
Ella, amb camisa de tul,
no hi podia posar el cul
i va esborrar-ne la vora
per poder-lo treure a fora.
Ell va somiar un castell
on el rei era igual que ell
i ella va esborrar el palau
on dormia el príncep blau.
Miquel Desclot
Qui ets tu? (Text definitiu)
QUI ETS TU?
Marró i petit
allargat i lluent,
envoltat de pestanyes observes de valent
Qui ets tu tafaner?
que ho mires tot tant bé?
Si et tanques ja no veus
el que passa al teu voltant
però tu tens mot clar
a tu t'agrada molt mirar.
Marró i petit
allargat i lluent,
envoltat de pestanyes observes de valent
Qui ets tu tafaner?
que ho mires tot tant bé?
Si et tanques ja no veus
el que passa al teu voltant
però tu tens mot clar
a tu t'agrada molt mirar.
lunes, 21 de diciembre de 2009
Viquipèdia
El treball de la viquipèdia és un treball en grup que vam realitzar la Susana Requena, la Raquel Fernandez, la Silvia Torres, la Susana Veci i jo.
Primerament varem escollir el tema del qual voliem parlar, en aquest cas vam decidir parlar sobre els Jocs amb material inespecífic. La informació que hem utilitzat ha estat extreta d'un llibre de la biblioteca. A continuació vam crear una conta a la Viuipèdia amb el nom de i vam fer les entrades corresponents.
No ens va ser gens fàcil ja que era una experiència nova per a nosaltres i van sorgir alguns problemes, ja que cap de nosaltres sabiem del tema. Però poc a poc i col.laborant entre totes vam portar a terme la nostre tasca i el resultat el podeu trobar la viquipèdia posant en el buscador: Joc amb material inespecífic.
Primerament varem escollir el tema del qual voliem parlar, en aquest cas vam decidir parlar sobre els Jocs amb material inespecífic. La informació que hem utilitzat ha estat extreta d'un llibre de la biblioteca. A continuació vam crear una conta a la Viuipèdia amb el nom de i vam fer les entrades corresponents.
No ens va ser gens fàcil ja que era una experiència nova per a nosaltres i van sorgir alguns problemes, ja que cap de nosaltres sabiem del tema. Però poc a poc i col.laborant entre totes vam portar a terme la nostre tasca i el resultat el podeu trobar la viquipèdia posant en el buscador: Joc amb material inespecífic.
Power Point setmana activitats extraordinàries.
A continuació, podeu veure el power point de la setmana d'activitats extraordinàries.
En aquest power point es troben les activitats que varem dur a terme durant tota la setmana.
Aquest Power Point va ser expossat oralment a la classe de seminari.
Setmana d'Activitats Extraordinaries
En aquest power point es troben les activitats que varem dur a terme durant tota la setmana.
Aquest Power Point va ser expossat oralment a la classe de seminari.
Setmana d'Activitats Extraordinaries
domingo, 20 de diciembre de 2009
Definicions. Tercera Part.
Un cop més la Roser Ros ens va fer buscar les següents paraules al diccionari:
Transmetre: fer arribar d’un lloc a un altre.
Fer passar a un altre, comunicar.
Ger passar allò que es posseeix a un altre.
Plantejar: suscitar una qüestió, un problema a resoldre, posar-lo en condicions de resoldre’l
Filòsof: docte en filosofia que filosofa.
Qui es pren la vida amb saviesa, qui sap suportar amb filosofia les contrarietats
Mestre: Persona que ensenya una ciència, art o ofici o té el títol per a fer-ho.
Persona de qui hom es deixeble.
La llegenda.
Aquest treball consistia en preparar per parelles l'exposició oral d'una llegenda i utilitzant un power point.
La meva companya Silvia i jo varem triar la següent:
ELS CRIMS DE L’HOSTALER I EL BARBER
La llegenda diu que abans, a l’ indret on avui hi ha aquest carreró, hi havia un hostal que fou tirat a terra en purgació dels molts crims que s’hi havien comés. En un portal extrem de la posada hi havia una botiga de barber que no semblava que formés part del mateix edifici. El barber degollava la gent que anava a afaitar-me i l’hostaler guisava els cadàvers i els servia a la parròquia. Segons creença popular, la carn de persona té un gust molt delicat superior a tota altre mena d’aliment; té un punt de dolçor molt adient que la fa apetitosa i delecta el paladar. L’hostaler servia carn abundantíssima per poc preu i acudia a menjar a l’hostal molta gent de la ciutat. Com que costava barata, servia econòmicament i la parròquia que tenia era cada dia més nombrosa. Ell deia, i n’estava convençut tothom, que el bon sabor de la carn que servia era obtingut per efecte d’un secret culinari que posseïa, mercès al qual li donava un gust superior a tota altra vianda. Conta la llegenda que un dia va passar per davant la porta del barber un captaire, aquell el va cridar i li va oferir d’afaitar-lo de franc. El mendicant va acceptar; però sense saber per què, així que va haver entrat a la barberia va recelar del barber i se’n va penedir. Mentre li afaitava el coll va fer un gest encaminat a enfonsar-li ka navalla i degollar-lo, però el captaire, que estava previngut, se’n va adonar, va apoderar-se de la mà del barber, la va encarar vers ell i li va clavar l’eina; forcejant el va tirar dins d’una trapa que, sense que ell se n’adonés, s’havia obert al costat de la cadira i que va creure que estava destinada a caure-hi el seu cos mort si el mal home l’hagués pogut degollar. La trapa, per un mecanisme que l’havia fet obrir, va tancar-se sola un cop hagué caigut dins el barber. El captaire, esborronat del seu crim, va fugir com va poder. La trapa donava a un soterrani on l’hostaler esmicolava els cossos de les víctimes del seu company. De la mateixa manera va esbocinar el d’aquest sense adonar-se de qui era, i creient-lo un de tants infeliços que havien caigut al seu parany.
D’aquesta feta fou descobert el crim comès involuntàriament pel pobre captaire i amb ell tots els altres que havien fet entre el barber i l’hostaler. Per expiació fou tirat a terra l’hostal, i el terreny que ocupava amb el temps ha vingut a convertir-se en via pública.
La meva companya Silvia i jo varem triar la següent:
ELS CRIMS DE L’HOSTALER I EL BARBER
La llegenda diu que abans, a l’ indret on avui hi ha aquest carreró, hi havia un hostal que fou tirat a terra en purgació dels molts crims que s’hi havien comés. En un portal extrem de la posada hi havia una botiga de barber que no semblava que formés part del mateix edifici. El barber degollava la gent que anava a afaitar-me i l’hostaler guisava els cadàvers i els servia a la parròquia. Segons creença popular, la carn de persona té un gust molt delicat superior a tota altre mena d’aliment; té un punt de dolçor molt adient que la fa apetitosa i delecta el paladar. L’hostaler servia carn abundantíssima per poc preu i acudia a menjar a l’hostal molta gent de la ciutat. Com que costava barata, servia econòmicament i la parròquia que tenia era cada dia més nombrosa. Ell deia, i n’estava convençut tothom, que el bon sabor de la carn que servia era obtingut per efecte d’un secret culinari que posseïa, mercès al qual li donava un gust superior a tota altra vianda. Conta la llegenda que un dia va passar per davant la porta del barber un captaire, aquell el va cridar i li va oferir d’afaitar-lo de franc. El mendicant va acceptar; però sense saber per què, així que va haver entrat a la barberia va recelar del barber i se’n va penedir. Mentre li afaitava el coll va fer un gest encaminat a enfonsar-li ka navalla i degollar-lo, però el captaire, que estava previngut, se’n va adonar, va apoderar-se de la mà del barber, la va encarar vers ell i li va clavar l’eina; forcejant el va tirar dins d’una trapa que, sense que ell se n’adonés, s’havia obert al costat de la cadira i que va creure que estava destinada a caure-hi el seu cos mort si el mal home l’hagués pogut degollar. La trapa, per un mecanisme que l’havia fet obrir, va tancar-se sola un cop hagué caigut dins el barber. El captaire, esborronat del seu crim, va fugir com va poder. La trapa donava a un soterrani on l’hostaler esmicolava els cossos de les víctimes del seu company. De la mateixa manera va esbocinar el d’aquest sense adonar-se de qui era, i creient-lo un de tants infeliços que havien caigut al seu parany.
D’aquesta feta fou descobert el crim comès involuntàriament pel pobre captaire i amb ell tots els altres que havien fet entre el barber i l’hostaler. Per expiació fou tirat a terra l’hostal, i el terreny que ocupava amb el temps ha vingut a convertir-se en via pública.
Comentari d'un article de la revista IN-FAN-CIA.
L’article que he escollit es titula Per una veritable cultura de la infància i està extret de la revista IN-FAN-CIA (revista de la associació de mestres de la Rosa Sensat)
He escollit aquest article perquè és un tema que trobo interessant i sobretot m’ha agradat molt la idea que l’autor Carles Estela dona de l’infant. Aquest diu que als infants se’ls ha de tenir consideració des de la perspectiva de persones amb plena ciutadania, és a dir se’ls ha de tractar com a ciutadans amb drets i deures propis i per tant informar-los i explicar-li quins són aquests drets i com poden utilitzar-los, per tal de que puguin tenir un paper actiu i participatiu dins de la societat.
És important que els adults atenguin les manifestacions dels nens i nenes. Hem d’aprendre a llegir entre línees les seves vivències, ja que d’aquesta manera es podrà identificar el significat de l’energia, de la imaginació, de la creativitat i de la vitalitat de les seves accions. D’altre banda també es essencial atendre a les seves angoixes, els neguits, les pors i les amenaces. Això permetrà compendre als infants
És important donar als nens i nenes el protagonisme que realment els hi correspon i proporcionar espais i possibilitats per a que puguin prendre decisions i contribueixin en el desenvolupament de la societat.
Com podem observar, l’autor aposta per a reinventar la infància i desenvolupar una veritable cultura d’aquesta, i per això és important un treball conjunt tant de pares i mares, adults en general, institucions escolars, espais socioeducatius i administracions.
Carles Estela, en l’article, parla sobre el paper de les administracions, els ajuntaments, les entitats i els organismes que s’ocupen de la infància han de poder per una banda proposar accions educatives justes amb les seves necessitats i alhora han de reconèixer i valorar tots els drets de l’infant.
Un dret fonamental és el dret de jugar i l’autor li dona molta importància ja que explica que el joc i el temps de lleure és el principal motor d’aprenentatge i una acció privilegiada per a potenciar el desenvolupament integral de l’infant. Per aquest motiu cal fomentar un entorn segur i agradable per a que els nens i nenes gaudeixin dels espais exteriors per a potenciar el joc amb els altres infants.
Per a donar exemple, l’autor es basa en el Municipi de Santa Maria dels Monjos. En Carles explica que el nens i nenes del seu municipi tenen espais equipats (places, parcs...) per a que puguin jugar. Aquests espais tenen una funció socialitzadora, ja que els nens juguen entre ells i es possibilita la comunicació i el contacte. A més al ser un municipi on hi ha un gran nombre de fluxos migratoris els infants juguen entre ells i la diversitat no es un problema, ja que el joc es el seu principal objectiu. I es aquest joc el que genera comunicació, integració i participació dels infants i fa que el risc d’exclusió social sigui mínim.
Aquest article m’ha agradat ja que estic molt d’acord amb totes les idees que expressa l’autor i crec que encara hi ha molta feina per a fer.
He escollit aquest article perquè és un tema que trobo interessant i sobretot m’ha agradat molt la idea que l’autor Carles Estela dona de l’infant. Aquest diu que als infants se’ls ha de tenir consideració des de la perspectiva de persones amb plena ciutadania, és a dir se’ls ha de tractar com a ciutadans amb drets i deures propis i per tant informar-los i explicar-li quins són aquests drets i com poden utilitzar-los, per tal de que puguin tenir un paper actiu i participatiu dins de la societat.
És important que els adults atenguin les manifestacions dels nens i nenes. Hem d’aprendre a llegir entre línees les seves vivències, ja que d’aquesta manera es podrà identificar el significat de l’energia, de la imaginació, de la creativitat i de la vitalitat de les seves accions. D’altre banda també es essencial atendre a les seves angoixes, els neguits, les pors i les amenaces. Això permetrà compendre als infants
És important donar als nens i nenes el protagonisme que realment els hi correspon i proporcionar espais i possibilitats per a que puguin prendre decisions i contribueixin en el desenvolupament de la societat.
Com podem observar, l’autor aposta per a reinventar la infància i desenvolupar una veritable cultura d’aquesta, i per això és important un treball conjunt tant de pares i mares, adults en general, institucions escolars, espais socioeducatius i administracions.
Carles Estela, en l’article, parla sobre el paper de les administracions, els ajuntaments, les entitats i els organismes que s’ocupen de la infància han de poder per una banda proposar accions educatives justes amb les seves necessitats i alhora han de reconèixer i valorar tots els drets de l’infant.
Un dret fonamental és el dret de jugar i l’autor li dona molta importància ja que explica que el joc i el temps de lleure és el principal motor d’aprenentatge i una acció privilegiada per a potenciar el desenvolupament integral de l’infant. Per aquest motiu cal fomentar un entorn segur i agradable per a que els nens i nenes gaudeixin dels espais exteriors per a potenciar el joc amb els altres infants.
Per a donar exemple, l’autor es basa en el Municipi de Santa Maria dels Monjos. En Carles explica que el nens i nenes del seu municipi tenen espais equipats (places, parcs...) per a que puguin jugar. Aquests espais tenen una funció socialitzadora, ja que els nens juguen entre ells i es possibilita la comunicació i el contacte. A més al ser un municipi on hi ha un gran nombre de fluxos migratoris els infants juguen entre ells i la diversitat no es un problema, ja que el joc es el seu principal objectiu. I es aquest joc el que genera comunicació, integració i participació dels infants i fa que el risc d’exclusió social sigui mínim.
Aquest article m’ha agradat ja que estic molt d’acord amb totes les idees que expressa l’autor i crec que encara hi ha molta feina per a fer.
Cançó de saltar a corda.
La pluja és una bruixa
Amb els cabells molt llargs.
Cascavells li repiquen
Tota la trena avall.
A la nit, si venia,
Ho fa sense avisar,
Estalzim a la cara
I el vestit estripat.
Si fa córrer l'escombra
Conillets, a amagar!
Amagats que seríem
Que no ens atraparà.
Darrere la cortina
Fem-li adéu amb la mà.
Ma MERCÈ MARÇAL
Amb els cabells molt llargs.
Cascavells li repiquen
Tota la trena avall.
A la nit, si venia,
Ho fa sense avisar,
Estalzim a la cara
I el vestit estripat.
Si fa córrer l'escombra
Conillets, a amagar!
Amagats que seríem
Que no ens atraparà.
Darrere la cortina
Fem-li adéu amb la mà.
Ma MERCÈ MARÇAL
L'art de saber escoltar
Prendre’s temps:
Prendre’s temps és un capítol que es troba dins del llibre L’art de saber escoltar de Francesc Torralba.
Francesc Torralba va néixer a Barcelona. Va estudiar filosofia en la Universitat de Barcelona i teologia en la Facultat de Teologia de Catalunya.
Al llarg de la seva trajectòria professional ha rebut diferents premis d’assaig en llengua catalana i ha publicat més de cinquanta llibres de filosofia sobre temes molt variats. Publica en diverses revistes especialitzades i també és molt present en els mitjans de comunicació social a Catalunya. En l’actualitat és Professor de la Universitat Ramon Llull de Barcelona. Ensenya Història de la Filosofia contemporània i Antropologia filosòfica i alterna la seva activitat docent amb l’ofici d’escriure.
L’autor en aquest capítol parla sobre la importància de dedicar temps a l’escolta. En Torralba diu que una escolta de qualitat requereix temps. És important escoltar a l’altre, dedicar-li part del nostre temps, no només perquè es un requisit elemental per la bona educació sinó també per tal de que l’altre persona pugui manifestar-se. “Només qui calla dona realment a l’altre l’oportunitat de parlar”
En la societat actual, l’art de l’escolta es difícil de portar a terme perquè en aquest tipus d’entorn tot s’ha de dir molt ràpidament i es crea intolerància pel que fa als missatges lents i embolicats. La velocitat, és el factor clau i principal en el qual es determina el procés d’admissió i el de recepció.
La manca de temps, la tensió que suposa comunicar-se de forma rapida i el fet de tenir que comunicar-nos apressadament arriba a col·lapsar-nos i a fer-nos dir el que segurament no haguéssim arribat a dir si haguéssim disposat de temps.
En Francesc Torralba explica en el capítol que hi han diferents formes temporals implicades en aquest procés. D’una banda hi ha el temps d’expressió, és a dir el temps que necessitem per a poder comunicar allò que sentim, el temps per elaborar el missatge que volem expressar. Per això és important trobar les paraules adequades, el to correcte i el lloc més adient.
D’altre banda, hi ha el temps de la comprensió. Les persones necessitem un temps per tal d’assimilar i comprendre el missatge en la seva totalitat. Si no ens prenem temps, es probable que no expressem correctament el que volem dir ni assimilem correctament el que l’altre persona ens vol comunicar.
Necessitem temps per dir-nos i temps per escoltar-nos el temps es un factor clau en la vida de la comunicació.
Penso que l’autor té molta raó amb el que diu. Les persones necessitem prendre’ns temps per escoltar-nos i per pensar el que volem dir. I en moltes ocasions diem cosses que no volíem dir o d’una manera diferent a com les volíem dir per no dedicar prou temps en pensar. Trobo que aquesta és una problemàtica que s’ha de corregir el més aviat possible.
El regal de la comunicació.
La fascinació per les cares:
La fascinació per les cares, és un capítol que es troba dins del llibre El regal de la comunicació de Sebastià Serrano.
Sebastià Serrano va néixer l’any 1944 a Bellvís, Pla d’Urgell. És catedràtic de lingüística general a la Universitat de Barcelona. Ha publicat estudis sobre temes de semiòtica, lingüística, poètica, filosofia, teoria de la ciència i sobretot, teoria de la comunicació. De les seves obres es destaca Elogi de la passió pura(Planeta 1990, Premi Ramon Llull).
En el capítol de la fascinació per les cares, l’autor parla sobre la comunicació facial, és a dir, la importància d’observar i analitzar les expressions de la cara de les persones.
En Serrano diu que un rostre ben observat mai ens pot deixar indiferents, ja que els estats de la ment es manifesten en les expressions facials. Els mecanismes de reconeixement de cares que tenim interioritzats en el cervell són dels més sofisticats. Juntament amb el del llenguatge.
La cara, és un espai privilegiat de comunicació on hi ha molt present una gran part de la nostre història evolutiva. La naturalesa sencera de l’evolució sembla voler fer convergir la major part del potencial informatiu de l’activitat comunicativa a la cara, i de relacionar les emergents emocions amb tota una infinitat d’expressions de signes possibles gràcies al circuit cerebral preparat en el llarg camí d’aquests processos .
Els humans, som éssers dissenyats per mirarar-nos a la cara. Necessitem mirar-nos a la cara amb els altres per a poder esbrinar que hi ha darrere d’un to de veu, ja que la falsedat lingüística, la mentida és molt difícil de detectar. Però la mentida resulta en molts casos difícils de neutralitzar i els seus indicis s’escapen a través de les expressions emotives més incontrolades. Podem saber si una persona ens esta mentint mirant-lo a la cara.
Estic molt d’acord amb en Serrano. Al igual que ell, penso que és molt important mirar a la cara de les persones sobretot quan estas mantenint una conversa, ja que mirant a la cara es poden deduir moltes coses. Les persones de forma conscient o inconscient parlem molt amb la cara i es per això que hem d’estar molt atents i valorar les expressions dels rostres com a un altre tipus de comunicació.
La fascinació per les cares, és un capítol que es troba dins del llibre El regal de la comunicació de Sebastià Serrano.
Sebastià Serrano va néixer l’any 1944 a Bellvís, Pla d’Urgell. És catedràtic de lingüística general a la Universitat de Barcelona. Ha publicat estudis sobre temes de semiòtica, lingüística, poètica, filosofia, teoria de la ciència i sobretot, teoria de la comunicació. De les seves obres es destaca Elogi de la passió pura(Planeta 1990, Premi Ramon Llull).
En el capítol de la fascinació per les cares, l’autor parla sobre la comunicació facial, és a dir, la importància d’observar i analitzar les expressions de la cara de les persones.
En Serrano diu que un rostre ben observat mai ens pot deixar indiferents, ja que els estats de la ment es manifesten en les expressions facials. Els mecanismes de reconeixement de cares que tenim interioritzats en el cervell són dels més sofisticats. Juntament amb el del llenguatge.
La cara, és un espai privilegiat de comunicació on hi ha molt present una gran part de la nostre història evolutiva. La naturalesa sencera de l’evolució sembla voler fer convergir la major part del potencial informatiu de l’activitat comunicativa a la cara, i de relacionar les emergents emocions amb tota una infinitat d’expressions de signes possibles gràcies al circuit cerebral preparat en el llarg camí d’aquests processos .
Els humans, som éssers dissenyats per mirarar-nos a la cara. Necessitem mirar-nos a la cara amb els altres per a poder esbrinar que hi ha darrere d’un to de veu, ja que la falsedat lingüística, la mentida és molt difícil de detectar. Però la mentida resulta en molts casos difícils de neutralitzar i els seus indicis s’escapen a través de les expressions emotives més incontrolades. Podem saber si una persona ens esta mentint mirant-lo a la cara.
Estic molt d’acord amb en Serrano. Al igual que ell, penso que és molt important mirar a la cara de les persones sobretot quan estas mantenint una conversa, ja que mirant a la cara es poden deduir moltes coses. Les persones de forma conscient o inconscient parlem molt amb la cara i es per això que hem d’estar molt atents i valorar les expressions dels rostres com a un altre tipus de comunicació.
"Mi escuela sabe a Naranja"
“MI ESCUELA SABE A NARANJA”
Estar i ser en la escuela infantil.
Presentació de l’autor:
“Mi escuela sabe a Naranja” és un llibre escrit per Mari Carmen Díez Navarro. És mestre i psicopedagoga. Especialista en educació infantil, coordinadora pedagògica de l’escola infantil Aire Libre de Alicante i membre del consell de la revista In-fàn-cia. Ha publicat nombrosos articles sobre la seva experiència pedagògica en diverses revistes (Aula de Innovación Educativa, Aula de Infantil, Guix...) i ha participat en activitats de formació del professorat.
A més a publicat llibres de poesía (Versos recién nacidos, Llaços, Pitiflores..) i libres en el àmbit de l’educació infantil (La oreja verde de la escuela, Proyectando otra escuela,Emocions... entre altres).
Descripció de contingut:
El llibre “Mi escuela sabe a Naranja” de la Mari Carmen Díez Navarro està estructurat en dos grans capítols: “Asomarse al mundo” i “Decidir-se a estar en la escuela”. És un llibre autèntic caracteritzat no només per les nombroses idees que l’autora expressa sobre l’educació sinó per a les històries reals que explica, els pensaments dels nens, de les famílies i els seus propis, així com els dubtes que al llarg de la seva carrera professional li han anat sorgint.
Al llarg de la lectura he anat analitzant i extraient idees que considero molt importants en l’educació infantil, les quals explicaré a continuació.
Mari Carmen Díez vol fer arribar al lector la funció de una educació infantil saludable. És a dir, una escola que convidi a ser un mateix, on es pugui ser tal i com se es i on es doni pas al sabor de la vida de cada dia, treballant, jugant, inventant i sempre que sigui necessari renyant. “Ley y placer” (Mari Carmen Díez Navarro.2007.Pàg19).
Per arribar a crear una educació saludable és molt importar treballar amb els nens i ajudar-los en el seu procés evolutiu però sempre deixant que ells pensin, reflexionin i experimentin per si sol.
És molt important tenir clar que per arribar a ser una persona individual, autònoma i diferent hem de ser primer part d’un grup, així dons, per arribar a ser una persona individual hem hagut d’haver sigut sostinguts per el desig d’altres. En el llibre per explicar aquesta idea explica el cas de la nena que li diu al seu pare: “Papà yo cuando sea mayor sere Sara Gómez”. Així dons, un cos que parteix d’un altre ha de crear la seva pròpia identitat diferenciada i nova. Hem de tenir clar que no som iguals i que tots hem de ser respectuosos en les nostres identitats. Per tal d’ajudar als infants a trobar la seva pròpia identitat ha d’haver des de el principi l’acompanyament i la espera per part del mestre i de la família i al mateix temps anar deixant que faci les coses per ell mateix per tal que pugui anar creixent amb autonomia i sense sotmetre’s a la voluntat dels altres.
Un altre aspecte molt important que l’autora reflecteix en aquest llibre és la importància que tenen la família en l’educació dels infants. La família serà on el nen es recolzarà i es trobarà segur i protegit per l’afecte i per tant aquest podrà suportar les pors, els vèrtigs i les seves frustracions. Observem que en aquesta escola infantil, les famílies s’involucren moltíssim a l’hora de fer activitats a l’aula. Molts pares van a l’aula ha explicar temes com per exemple una lesió d’esquena que té una de les mares. Aquesta visita serveix per entre altres cosses per a que la mestre expliqui els ossos del cos.
Durant la lectura del llibre, es pot observar el dia a dia del alumnes, les sorpreses que la mestre s’endu amb els infants alhora de parlar temes de la vida quotidiana, del que pensen sobre determinats temes com per exemple la guerra, les motos, la lectura d’un llibre etc.. Aquest dia a dia, la preocupació per els sentiments que tenen els infants, el saber com es senten quina opinió tenen, les vivències familiars etc.. fan que la mestre improvisi activitats com la de muntar un restaurant entre tots, la qual no més serveix com a joc per als infants sinó que a més fa que aquests aprenguin conceptes nous, treballar en equip, aprendre a que no hi ha feines per nois i per noies, que un noi pot rentar i escombrar igual que una noia, portar cadascú coses de casa, pensar en els estris que necessitaran i elaborar-los, saber canviar els rols i posar-se en el paper d’un altre (cuiner, cambrer, client...), d’aquesta manera l’autora demostra que es pot aprendre jugant.
Mitjançant el dia a dia, els nens i nenes s’endinsen en el món emocional i de relació amb els altres. És important que els infants sentin admiració i afecte cap els altres i comencin a discriminar el que senten.
A més a més és important remarcar la importància que tenen el fet de fer teatre i explicar contes en aquesta edat, ja que es treballen aspectes com el llenguatge, l’expressió, la comunicació, la transmissió cultural, a més ajuda a afavorir a aprendre a ser un mateix, donar-se a conèixer i conèixer als altres. És molt important que l’infant es senti atès, reconegut, admirat i valorat.
Dins del concepte d’educació saludable que Mari Carmen Díez fomenta trobem que es molt important que el nen experimenti amb el que l’envolta com per exemple amb les màquines. És important que el nen experimenti jugui i manipuli una bascula electrònica veure que es el que passa quan es puja a sobre si posa un peu i que es pregunti per a que serveix, i per a que ha estat inventat aquest instrument. La mestre ha de ser capaç de fomentar la curiositat dels seus alumnes, que vulguin conèixer i s’interessin per altres costums i tradicions d’altres països i on es troben. Aquests són alguns del exemples que l’autora reflecteix en el llibre.
Per acabar, és important fer referència a una de les parts del llibre on l’autora fa referència al paper del/la mestre. És important ser conscients de que el/la mestre ha de ser una persona “entera y verdadera” (Mari Carmen Díez Navarro.2007.Pàg178). Els infants necessiten ser escoltats, mirats, escoltats, atesos, acompanyats i estimats.
L’autora diu que és molt normal que als mestres els hi vagin sorgint dubtes, tinguin pors etc, però vol fer veure que és molt important observar a altres professionals, compartir vivències amb aquests i anar provant sense por a equivocar-se, ja que nosaltres al igual que els nens hem d’experimentar per tal d’aprendre i millorar.
Valoració crítica:
Realment, aquest llibre m’ha agradat molt. Penso que l’autora dona moltes idees de com tractar els infants i de com arribar a ser un bon mestre. Durant la lectura m’he sorprès molt de les idees i les activitats que ha portat a terme dins l’aula amb els nens. Trobo que es molt interessant que hagi compartit amb els lectors converses que ha tingut ella amb els seus alumnes, ja que això m’ha aportat idees noves, he pogut comprovar que ha partir d’una conversa espontània es pot muntar una activitat que treballa moltísim aspectes acadèmics i la lectura s’ha fet molt amena.
Penso que aquest llibre és molt interessant llegir-lo. A més també penso que seria interessant que els pares llegeixin el llibre perquè d’aquesta manera s’adonarien de la importància de la col·laboració i del treball conjunt que hi ha d’haver entre família i escola per el bé dels infants i a més també per a que poguessin entendre perquè en determinats moments es fan unes determinades activitats i els mestres els hi demanen per exemple que vagin a la peixeteria i comprin un cranc.
Així dons, personalment aquest llibre m’ha agradat molt, l’autora m’ha transmet les ganes de posar-me davant dels infants i poder arribar a fer una educació saludable com de la que ella parla.
Bibliografia:
“Mi escuela sabe a naranja”. Març 2009.Barcelona. Editorial Graó.2009.Núm22.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
Entradas
